concert núm. 6

PROPERAMENT:

XV CICLE DE MÚSICA
concert núm. 6
CORAL SANT JORDI

Direcció LLUÍS VILA i CASAÑAS

Divendres 27 de novembre 2009 a les 9 del vespre
ORATORI DE SANT FELIP NERI
Pl. de Sant Felip Neri (Barri Gòtic) Barcelona

I
Lasciate mi morire - Claudio Monteverdi
Ditelo voi - Claudio Monteverdi
O nata lux - Thomas Tallis
Libera me Domine - Anton Bruckner
Suscepit Israel - J. S. Bach
Sicut locutus est - J. S. Bach
Tota pulcra est - Maria Maurice Duruflé
Pax - Carles Gumí
O nata lux - Morten Lauridsen
II
Un sonet per a tu - Miquel Martí i Pol/Josep Vila
Pregària - Manuel Oltra
El testament d’Amèlia Harm. - Enric Morera
Ton pare no té nas Arr. - Baltasar Bibiloni
Copeo Matancer Arr. - Baltasar Bibiloni
L’estany de Banyoles - Sancho Marraco
L’estrella guiadora - Raimon Romaní
Pastors ben alegres - Xavier Boliart
El dubte de Sant Josep - Josep Lluís Guzmán
El Dimoni escuat - Josep Vila

LA CORAL SANT JORDI

Va néixer l’any 1947 d’un grup d’amics animats per la figura d’Oriol Martorell, que des de l’inici n’assumí la direcció i encapçalà no només una manera personal d’entendre i interpretar la música, sinó també una determinada projecció social del fet musical, vinculada i compromesa amb el moment històric del país.
Per a la Coral Sant Jordi, l’aportació d’Oriol Martorell ha estat essencial: va ser l’ànima i el dinamitzador d’una línia coral de plena vigència de la qual donen idea les seves paraules:
“ (. . . ) ho hem volgut cantar tot. Des de melodies medievals gregorianes o del Llibre Vermell de Montserrat i fins a música de jazz, sense oblidar els grans músics de tots els temps.”
Amb aquest esperit eclèctic, combinat alhora amb un comprimís amb la música catalana, la Coral ve realitzant una llarga trajectòria de difusió musical, que ja compta amb més de 1.700 concerts interpretats a Catalunya, Espanya i altres països europeus, i l’ha dut a col·laborar amb directors i compositors del prestigi de Sergiu Celibidache, Eduard Toldrà, Hermann Scherchen, Duke Ellington, Antoni Ros Marbà, Michael Corboz, Sergiu Comissiona, Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Laurence Foster i Lluís Llach, entre d’altres.
Després de seixanta anys d’activitat ininterrompuda, la Coral Sant Jordi continua fidel a la seva orientació inicial de transmetre el patrimoni de la música coral amb el màxim rigor tècnic i artístic a un públic el més ampli possible.
Projectada al futur des de l’experiència, manté viva la il·lusió per superar els reptes que planteja el panorama actual del cant coral, amb una exigència constant per millorar el procés musical en tots els aspectes.
Des de l’any 2000, el seu director titular és en Lluís Vila i Casañas.

LLUÍS VILA Va néixer a Sabadell el 1959. Als 10 anys va entrar a l’Escolania de Montserrat, on va iniciar estudis de violí, piano i cant, i hi va destacar com a solista. Ben aviat va entrar en contacte amb el món de la direcció amb la Coral Belles Arts de Sabadell.
Més tard, i durant quatre anys, va ser director titular del Coro Príncipe de Asturias d’Oviedo. Durant aquesta etapa, va tenir els primers contactes amb la direcció d’orquestra professional, dirigint, entre d’altres, l’Orquesta Sinfónica de Asturias, l’Orquesta de la Universidad de Oviedo i la Youth Symphonic of Wales.
El 1989, es va traslladar a Viena a estudiar a l’Escola Superior de Música d’aquesta ciutat, amb Leopold Hager.
Becat per diferents institucions espanyoles i austríaques, es va llicenciar cinc anys més tard en direcció d’orquestra i de cor.
Durant aquests anys, va ser membre del cor vienès Arnold Schonberg, amb el qual va participar en diferents produccions i gravacions per a l’Òpera de Viena amb Claudio Abbado i va realitzar nombrosos concerts i enregistraments amb Nicolaus Harnoncourt i el Concentus Musicus.
L’atractiu de Viena el van retenir allí cinc anys més, durant els quals va ser director de la Mariahilf de Viena i va dirigir altres formacions austríaques com l’Orquestra Tonkunst, La Viena Waltzer Orchestra, l’Òpera de Cambra de Viena, el Concentus Vocalis, el Wiener Singakademie,
el Motetten Chor, etc., i va actuar a les prestigioses sales vieneses Musikverein, Konzert Haus, Theater Odeon, i al Festival Internacional de Krems.
Lluís Vila ha treballat també amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Simfònica de l’Empordà, l’Orquestra Barroca Catalana, El Coro Nacional de España, l’Orquestra de la Radio Búlgara, l’Orquestra de Cambra de Cervera, el Coro de la Comunidad de Madrid, el Cor Lieder Camera, l’Orfeó Universitari de València, etc. Ha estat director assistent del Cor del Gran Teatre del Liceu.
Ha col·laborat amb la Revista Musical Catalana i l’Österreichische Musik Zeitschrift, entre d’altres publicacions especialitzades.
Actualment és director de la Coral Sant Jordi, Cor Contrapunto Vocale i l’Orquestra Clàssica de Castellbisbal, i és professor de direcció musical a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

concert núm. 5

XV CICLE DE MÚSICA

concert núm. 5
ORQUESTRA DE CAMBRA SALVADOR RIBAS

Arranjaments i Direcció SALVADOR RIBAS

Dissabte 24 d’octubre de 2009 a les 8.30 del vespre
Parròquia de Santa Maria del Remei
Pl. Concordia, 1 (les Corts) Barcelona


PROGRAMA

MARTA
M. SIMONS
FANTASIA D’ARMENIA
DE MAURIZI
WEST SIDE STORY
Amèrica-Tonight
L. BERNSTEIN
MEMÒRIES D’ÀFRICA
Selecció
J.BARRY EL LLAC DELS CIGNES
1ª Escena-Dansa dels Cignes
P. I. TXAIKOVSKI
TRISCH – TRATSCH - POLKA
J. STRAUSS
LA BELLA I LA BÈSTIA
Selecció
A. MENKEN


Arranjaments i Direcció:

Salvador Ribas

http://www.odcsalvadorribas.org/

PRESENTACIÓ

L’orquestra de Cambra Salvador Ribas va néixer l’any 1985. Està formada per un grup d’estudiants de música de diferents edats, amb diferents nivells, amb la característica comuna de ser grans amants de tots el gèneres musicals. El seu fundador i director, el mestre Salvador Ribas, té la qualitat de saber fer estimar i fer vibrar amb la música, per la qual cosa el llenguatge musical, arriba, no solament als meteixos components de l’orquestra, sinó també a l’oient, a qui va dirigit.

El mestre Salvador Ribas ha realitzat una gran tasca musical, de la qual destaquen més de dos cents arranjaments d’obres musicals de diferents èpoques: des del Barroc, fins arribar al Pop, passant pel Classicisme i el Romanticismo; bandes sonores i una gran programació d’obres per diferents instruments solistes, com per exemple, concerts per arpa, trompeta, violí, viola, violoncel, tenors, sopranos, agrupacions corals, etc.

A totes les èpoques hi ha hagut compositors de renom que han innovat en el món musical, com per exemple W.A. Mozart, que va introduir a l’orquestra clàssica instruments nous com el clarinet, cosa que més tard va fer també R. Wagner amb altres instruments a les seves òperes. Doncs bé, el nostre director Salvador Ribas ha introduït a la seva orquestra la guitarra clàssica que, juntament amb els violins, les violes, els violoncels i altres instruments, dialoga i harmonitza perfectament amb la seva sonoritat càlida i melangiosa, i fa que aquesta orquestra sigui diferent a les altres; actualment és l’única on la guitarra clàssica desenvolupa un paper de gran importància dins la música de cambra.

Durant aquests vint-i-quatre anys de vida, l’orquestra ha fet infinitat de concerts per tota la geografia catalana i, recentment, ha traspassat fronteres fent concerts amb gran èxit a Alemanya. Cal destacar els concerts oferts l’any 2006 a l’Ateneu Barcelonès i al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu, entre d’altres. Són ja habituals les seves actuacions anuals al Casal del Metge i el “Gran concert de Nadal” a l’Auditori Winterthur de Barcelona.

“Com a bons amants de la música mai no deixarem de tocar-la, seguirem tocant mentre hi hagi algú per escoltar-la, per respectar-la i per apendre a estimar-la”.

Qui demanaria més?.

Text de Glòria Alcón

PROPERAMENT:

concert núm. 4
COR DE NOIES DE L’ARC DE L’EMM DE CAN PONSIC

Direcció
Ester Bonal
Orgue - Héctor París
Preparació vocal
Àngels Balagueró

Dissabte 13 de juny de 2009
a les 8 del vespre
ORATORI DE
SANT FELIP NERI
Pl. de Sant Felip Neri (Barri Gòtic)
Barcelona

PROGRAMA

Cor i orgue

Tantum ergo
G. Fauré
Ave verum
G. Fauré
Lletanies de la Verge negra de Rocamadour
F. Poulenc
Missa Brevis
B. Britten

Cor a capella

Tota pulcra est Maria
M. Duruflé
Missatge
R. Lamote de Grignom
Schedrïck
M. Leontovich
The Lord is my shepherd
J. Busto
Ave Maria
F. Guzmán
Magos a Rutafa
L. Bardós


Orgue: Héctor París
Direcció: Ester Bonal
Preparació vocal: Àngels Balagueró

La proposta del Cor de Noies de l’ARC
El Cor de Noies de l’Arc se sent molt orgullos d’oferir-vos un repertori format per vertaderes joies de la literatura musical per a cors de veus blanques de tots els temps.
A la primera part, amb acompanyament d’orgue, podreu sentir obres de Fauré i Poulenc, els dos gran mestres de la melodía francesa, i la sempre colpidora Missa Brevis de Britten. Són obres d’escriptura detallista, innovadora, on el protagonisme descansa en un equilibri de gran dinamisme entre el cor i l’orgue. La segona part inclou obres a capella de diferents autors amb un llenguatge molt diferenciat, fet que permet al cor desenvolupar totes les possibilitats timbriques d’un instrument educat amb rigor i bon gust.

El Cor de Noies de l’Arc fou fundat per Josep Prats el 1985 i està integrat per 25 noies d’edat compreses entre els 17 i els 35 anys. Des del curs 1991-92 dirigeix el cor Ester Bonal, que actualment treballa, també, amb Àngels Balagueró, que s’encarrega de la preparació vocal. El cor forma part de l’EMM Can Ponsic de Barcelona. Tot i que la majoria de noies no en són alumnes, la majoria reben, o han rebut recentment, classes de cant de l’Àngels Balagueró.

A més dels concerts propis de l’escola (Nadal, fi de curs, serenates d’estiu. . .), el cor ha cantat a diferents poblacions catalanes i a Madrid, al País Basc, a València, a Galícia. . .Ha actuat en actes com les primeres jornades sobre escoles de música, al Conservatori Superior de Madrid i al primer congrés sobre escoles de música i música a l’escola, a Barcelona.




El cor ha participat en múltiples intercanvis amb cors europeus, fent concerts a Txecoslovàquia i a Alemanya, i ha participat en els Festivals de Joves Músics Europeus de Budapest (1994) i Barcelona (1997). També ha col·laborat en l’enregistrament d’una cantata del Secretariat de Corals Infantils, el febrer a la ciutat de Tarragona, on treballà amb la directora Maria Guinand i el director Lázlo Helthay.
El seu repertori inclou obres del Renaixement fins la música contemporània del segle XX, sense oblidar la música tradicional catalana.

Ester Bonal

Inicia els seus estudis de música a l’escola l’ARC de Barcelona, estudiant després cant amb Josep Benet, Joan Puigdellívol i Dolors Aldea, i direcció coral amb Josep Prats, Pierre Cao, Erwin Liszt, Lázlo Helthay, Johan Dujick, Karl Hogset.
Ha realitzat cursos de pedagogia musical amb María Hordog (Hongria), Mª Dolors Bonal (Barcelona), a l’Orff Institut de Salzburg i a l’Stage de “la Caixa” 1999 i 2000. Des de 1998 és formadora de música de l’ICE de la Universitat Politècnica de Barcelona i ha fet cursos, classes obertes i seminaris de formació a Rosa Sensat, l’Escola d’expressió i Psicomotricitat de l’Ajuntament de Barcelona, a Alcalá de Henares, Lucena. . .
Ha estat deu anys profesora de música a IES de sencundària i des del curs 2001-2002 és cap d’estudis a l’Escola de Música Municipal Can Ponsic. Des del curs 2002-2003 és profesora al departament de pedagogia musical de l’ESMUC (Escola superior de música de Catalunya).

PER L’ALTRE COR CREMAT DE BARCELONA -ajut al quart món-

PER L’ALTRE COR CREMAT DE BARCELONA -ajut al quart món-


Qui som?
Som una associació formada per un grup de persones sensibilitzades per la situació de marginació en la qual es troba immersa molta gent de la nostra ciutat: l’anomenat 4t Món.

Què pensem?
En cremar-se el Gran Teatre del Liceu (31 de gener 1994) va sorgir una extraordinària solidaritat, tant a nivell humà com a nivell econòmic.
Tal com s’ha dut a terme la reconstrucció del Liceu perquè forma part del nostre entorn cultural, també creiem que cal construir o reconstruir la vida d’aquells que malviuen al Raval, el barri que envolta el Liceu.

Què pretenem?
Pretenem contribuir a la conscienciació de la realitat de la marginació.
I a través d’un cicle de concerts volem recaptar fons que destinarem a entitats benèfiques que tinguin com a objectiu projectes de promoció, educació i habitatge de les famílies més necessitades del barri del Raval.

Què necessitem?
Ens fa falta el suport de tothom que desitgi adherir-se personalment o des del seu àmbit professional a la nostra causa i, molt especialment, dels mitjans de comunicació.

També hem obert un compte corrent a Caixa Catalunya 2013-0374-12-0200442445 destinat a rebre aportacions econòmiques.

corcremat@gmail.com


CONCERTS CELEBRATS (XV CICLE DE MÚSICA)


Concert nº3

Divendres 15 de maig de 2009 a les 9,30 del vespre CAIXA FORUM
Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa” –Auditori- Av. Marqués de Comillas, 6-8 Barcelona.

CAMERATA IMPROMPTU I ORQUESTRA DE CAMBRA “I DILETTANTI”

Direcció Daniel Antolí i Plaza
Presentació: Joan Vives


Solistes: Eva Miñarro, soprano
Carme Murio, mezzosoprano
Juan Carlos Márquez, tenor
Sisco Villas, baríton
Daniel Antolí i Plaza, director
Música de Mort i Resurrecció
La transcendència de la mort, amb la seva complexitat de sentiments i significats, captiva la nostra ment, ens condueix a un laberint d’infinites interpretacions d’aquest últim fet de la vida i ha estat font inesgotable de creativitat artística.
Us oferim un apassionant i emotiu viatge en el temps, amb una acurada tria de composicions de música clàssica sacra i profana, amb la mort i la pau d’esperit com a temes centrals. ressenya completa a www.aifm.cat/corcremat

Programa

Part I
Da pacem Domine A. Pärt (1935)
Missa defunctorum J. Sancho Marraco (1879-1960)
arr. Daniel Antolí i Plaza
Introitus - Graduale - Seqüentia - Offertorium
- Sanctus - Benedictus - Agnus Dei - Exaequiae - Kyrie
Fratres A. Pärt

Part II
Eli! Eli! György Bárdos (1905-1991)
In monte Olivetti J. Naujalis (1869-1934)
Adagio per cordes S. Barber (1910-1981)
Stabat Mater J. G. Rheinberger (1839-1901)
Stabat Mater - Quis est homo - Eja Mater
- Virgo virginum praeclara - Quando corpus morietur

CAMERATA IMPROMPTU

Fundat per l’Associació Impromptu pel Foment de la Música i dirigit per en Daniel Antolí i Plaza, neix com a renovació de l’anterior projecte musical, amb la voluntat d’assolir nous reptes mitjançant la formació i el rigor en el treball musical.
Col·labora amb d’altres formacions, amb les que Ha produït projectes com l’estrena i enregistrament en CD de l’Òpera SORT! de Daniel Antolí i Marta Luna, la pre-estrena de la cantata intercultural De fang i d’onades, o Poesia i Música per a cor i piano, amb obres de Brahms i Guastavino acompanyades amb un pianoforte del 1855 restaurat.
Per a 2009 també prepara, amb Coralia i l’OCID, Purcell & Häendel, i amb l’Orquestra de Vic i el director Jordi Mora, l’Oratori de Nadal de J.S.Bach.
Camerata Impromptu és membre de la Federació de Cors de Clavé, amb la que comparteix proyectes musicals i de formació.

ORQUESTRA DE CAMBRA I DILETTANTI

L’OCID va néixer com a projecte de treball d’estudiants avançats i de músics, amb l’objectiu de millorar la qualitat i els coneixements musicals dels seus membres. Es presentà en públic el 2004 amb un programa de música barroca italiana.
Ha actuat a les principals ciutats de Catalunya, amb repertori cambrístic d’autors de totes les èpoques, amb especial atenció a músics catalans com ara Oltra, Morera o Toldrà. Ha enregistrat en CD l’Òpera SORT! i també un anunci per Citi Bank emès per televisions d’Europa i dels Estats Units.
Actualment prepara un recital benèfic per a la Fundació Josep Carreras, amb grans figures de la lírica i, amb Coralia, la producció Purcell & Händel.

DANIEL ANTOLÍ I PLAZA – director

Nascut l’any 1975, cursà estudis de composició, cant, piano i direcció al Conservatori del Liceu (CSML) i al Conservatori Municipal de Barcelona (CSMMB), obtenint les màximes qualificacions. Ha ampliat estudis al Conservatori de Viena i és diplomat en Magisteri, especialitat de Música, per la UB. Els seus mestres han estat Manuel Cabero, Mireia Barrera, Josep Vila, Carl Høgset, Anders Eby, Pierre Cao, Frieder Bernius, Manuel Valdivieso, Jordi Mora, Salvador Mas i Antoni Ros Marbà.
Va guanyar el II Concurs de Composició de la FCEC.
Han estrenat obres seves el Cor del Reial Conservatori d’Estocolm, el Cor Madrigal, el Cor de Cambra del Liceu, el Cor Aura de l’Escola del Palau, la Cobla Principal del Llobregat i la Banda simfònica del Conservatori Superior de Música de Barcelona. El 2006 estrenà la seva primera òpera, SORT!
Ha estat professor de Direcció, Cant Coral i Música de Cambra del CSMMB i de l’Escola O Martorell.
Actualment és professor de música a la UB, dirigeix la Camerata Impromptu, el Cor de Cambra Maresme, la Capella Burés, el Cor de Magisteri de la UB,
Coralia i l’Orquestra de Cambra I Dilettanti. Ha estat director titular de la Cobla Principal del Llobregat, de l’Orquestra de l’Escola del Palau i de la Banda Simfònica del CSMMB. Ha estat director assistent de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
Ha actuat arreu d’Europa i a Sudamèrica, dirigint formacions com ara la Cobla Sant Jordi, la Principal de la Bisbal, la Cobla Mediterrània, el Cor Lieder
Càmera, el Cor de la Universitat de Portland-USA, el Cor de Cambra del Reial Conservatori d’Estocolm, el Cor Jove Nacional de Noruega, o l’Orquestra Simfònica de Vidin (Bulgària).
més informació a www.aifm.cat/corcremat


Concert nº 2

Diumenge 22 de març de 2009 a les 7 del vespre Biblioteca de Catalunya Hospital, 56

MÚSICS PER L’ALTRE COR CREMAT

Pere Serra, Ulrike Janssen, Núria Calvo, Isaac Friedhoff, Josep Maria Plana, Mark Antoni Friedhoff, Antoni Peña, Artur Friedhoff, Vasil Lambrinov, Joan García, Mark Friedhoff i Montserrat Torruella
I Piano Quartet KV478 Allegro Andante Rondo W. A. Mozart Pere Serra, violí; Ulrike Janssen, viola; Núria Calvo, Violoncel; Isaac Friedhoff, piano II Lascia ch’io pianga (Rinaldo) G. F. Händel Thy hand, Belinda (Dido and Aeneas) H. Purcell Agnus Dei (Hohe Messe B minor) J. S. Bach He was despised (Messiah) G. F. Händel Montserrat Torruella, mezzosoprano Serenata nocturna KV525 Allegro Romance Menuetto Rondo W. A. Mozart violins primers: Pere Serra, Vasil Lambrinov, Mark Antoni Friedhoff violins segons: Antoni Peña, Josep Maria Plana, Artur Friedhoff violes: Ulrike Janssen, Joan Garcia violoncels: Mark Friedhoff, Núria Calvo, Isaac Friedhoff PRESENTACIÓ “MÚSICS PER L’ALTRE COR CREMAT”
Avui ens presentem davant vostre un grup d’amics i músics units per la solidaritat. Molts de nosaltres ja hem col·laborat amb l’associació “Per l’altre cor cremat de Barcelona-ajut al quart món” en concerts anteriors. Compartim plenament els objectius pels queals lluiten des de fa 15 anys i per això, units per la música, oferim la nostra interpretació individual i col·lectiva amb la voluntat de contribuir a fer el món un xic millor.
Ens trobem aquí músics professionals i estudiants, tant de música comd’altres camps (arquitectura, enginyeria industrial. . .). Hem triat aquest programa perquè ens permet a tots la participació en un mateix concert de celebració. Volem recalcar especialment el goig de tenir entre nosaltres a la Montserrat Torruella, de la qual tots coneixem la seva excel·lent trajectòria en el món del cant. Accepteu, doncs, aquest concert com el millor regal que us podríem fer per la celebració del quinzè aniversari de l’associació.
EL NOSTRE AGRAÏMENT Volem agrair-vos molt sincerament aquest concert a tots vosaltres, intèrprets i presentador. La nostra voluntat ferma i il·lusionada, ha pogut fer-se realitat, perquè sempre hem comptat amb amics que han donat una resposta solidària davant de les nostres peticions. Aquest any és especial, per això expressem una vegada més el nostre agraïment i desig de continuar fent camí. Moltes gràcies.


Concert nº 1

Dissabte 31 de gener de 2009 a les 8.30 del vespre, Parròquia de Santa Maria del Remei, Pl. Concordia, 1 (Les Corts) Barcelona.

LAUD’ARS
Orquestra de Llaüts i Guitarres, Sant Joan Desoí
Direcció Manuel Gómez Llorente.

LAUD’ARS
Orquestra de Llaüts i Guitarres Sant Joan Despí
Direcció
MANUEL GÓMEZ LLORENTE

PRIMERA part

* Drewries’s Acordes Anónimo
* Scharazula Marazula Anónimo (s.XIII)
* Canarios Gaspar Sanz (1640-1710)
* Gavota (Ifigenia en Aulida) C. W. Glück (1714-1787)
* Vals triste J. Sibelius (1865-1957)
* Tatry (Summertryp) J. Klose (1946)

SEGONA part

* Sevillanas.S. XIII, canciones españolas antiguas F. García Lorca (1898-1936)
* Zorongo gitano. Canciones españolas antiguas F. García Lorca (1898-1936)
* Jota. Siete canciones populares españolas. M. De Falla (1876-1946)
Cantant solista: Mª Jesús Llorente
* Summertime. (Porgy and Bess) G. Gershwin (1898-1937)
* Lágrima (Fado) C. Gonçalves (1938)
* Los pájaros perdidos. (Tango) A. Piazzolla (1921-1992)
Cantant solista: Susana Torregrosa
* Bona Festa. (Sardana) J. Vicens i Juli (1870-1956)

PRESENTACIÓ

Laud’Ars acaba de celebrar el seu vint-icinquè aniversari.
El que començà sent un grup de joves afeccionats a la música ha esdevingut amb el pas dels anys, una orquestra de plectro que ocupa un lloc musical, dins de la seva categoría, digne de ser tingut en compte en
el panorama musical de Catalunya.
Ha participat en diverses sarsueles, essent la més significativa la seva col·laboració en la posta en escena de Doña Francisquita, en el Gran Teatre del Liceu, acompanyant el tenor Alfredo Kraus, sota la direcció de
Maximiano Valdés.
Ha estat convidada a participar en diferents festivals de plectre d’Espanya (Castelló, Gijón, Madrid, Pamplona, Saragossa, València. . . ) i de Portugal
(Esmoriz). Ha dut la música lluny de les nostres fronteres, arribant fins a Moscou i les llunyanes ciutats siberianes d’Altai i Gorno-Altai.
Organitza periòdicament la Trobada Llaudística (l’any passat es va fer la XIV edició) en la que participen agrupacions i prestigioses orquestres del món del plectre.
Va ser fundada pel mestre Andrés Ángel Sánchez García, que va estar al capdavant del grup tant pel que fa a la direcció com pel que fa a l’adaptació de moltes de les obres que interpreten. L’any 2000 gravà el seu primer disc sota el nom d’“AGRUPACIÓN LAUDÍSTICA CIERZO”, la seva predecessora, dirigit per Miguel Ángel Sánchez Martín. I aquest mateix any ha editat el segon disc, amb el nom de Laud’Ars, dirigit per Rafael Márquez Jiménez. Ambdós inclouen un repertori prou variat i tractiu.
El director és Manuel Gómez Llorente. Nascut a Madrid, començà estudis musicals de la mà de Manuel i Roberto Grandio, aconseguint el títol de Direcció d’orquestra en el Real Conservatori Superior de Música de Madrid.
Ha estat component de l’Orquestra de plectre Gaspar Sanz i menbre fundador de la Orquesta de Laúdes Roberto Grandio. Després d’haver format part de Laud’Ars com a instrumentista, tocant el llaüt contrabaix,
passa a asumir la direcció d’aquesta l’any 2008.